Abbrettio. Pröza e versci zeneixi. E-book. Formato Mobipocket Gianfranco Mangini   -  Fratelli Frilli Editori, 2014  - 

“A-a reversa” (Fratelli Frilli, 2009) e “Abbrettio” en a maexima meia spartïa in mëzo. A seçion “Frettoeli” a comensa co-“O barchî”, ‘nna poexïa traduta e commentâ: lettiatúa sccetta; l’autô o l’é into seu, o lettô ch’o se régole. I ätri frettoeli preséntan di faeti mescci à de riflescioin.“In verso”, o títolo da segonda seçion, o seunna comme “inverso”. Pe dindavvei inverso o l’é l’autô inta poexïa “Mi chí, mi ascí”: vanni à accapî perché o s’ascäda tanto pe ‘n barbòuto ! “L’é pe lê che zinzann-o” a l’é ‘nna dicciaraçion d’amô pe-a scignorinn-a Gròsci e pe-a lettiatúa, co’ unna rae de alluxoin à Cernyscevskij, Nekrasov, Lérmontov.Inta seçion “Faeti e föe” l’autô o conta e o raxonn-a sensa beseugno de inventâ ninte, perché a realtae a passa l’immaginaçion.“Boghe de limon”, ò sae quante arresta de ’n limon spremmúo, en pe analogïa quelle paròlle che pe-i zeneixi ancheu no an ciù sugo.“Noiätri chi?”, “I ötenteutti e l’Italia”, “A föa do Bestento” pàrlan do passòu, ch’o no passa, che “de vòtte o l’é ‘n risseu, armòu de pontaieu, che no semmo comme regiâ”.Inte “Gente de Begae” a pietas pe-o zoëno ch’o s’ammassa a l’é a maexima reticensa, ch’a fa accapî senza dî: drento gh’é çinque çitaçioin da ‘n tèsto ch’o se taxe. “Beuga bugagna” a conta inte ‘n remescio de vitte sciätae unna stöia d’amô ch’a n’arrecövia.“Inti spinoin” a Lillinn-a a l’attreuva comme inte ‘nna föa o prínçipe Lillin, ch’o â líbera co’ un baxo da-i moscin. “Abbrettio”, à rëo e à caxo, vegne i faeti, a sciummaea ch’a ne rebella via.

A-a reversa. E-book. Formato Mobipocket Gianfranco Mangini   -  Fratelli Frilli Editori, 2013  - 

Dòppo avei letto “E reixe” o professô Franco Bampi o l’à dïto: “Drento gh’é detutto”. Scí, o l’à raxon, inte sto libbro gh’é de tutto comm’à Zena. Inte “Reixe” gh’é a gente de Muäge e da Montâ di Àngei a-o tempo che Zena a l’ëa zeneise; inte “Omnia operatur spiritus” (o l’éscrïto pe taera, comme s’intra, into dòmmo de Livorno) gh’é a poexïa de Caproni, a Villezzatúa de Goldoni, o poae de l’autô, a Cérere, mescci insemme, lettiatúa e vitta, comme dev’ëse, squaexi unn’indicaçion de poética; into “Modeneixi” l’autô e sò poae s’aggueitan; “O canto scúo” o l’é un romanso de eutto pàgine (S. Espriu o n’à scrïto un ancon ciú curto, de sei, “A Texinin ch’a chinava e scäe”) in cornixe; inte “Munimentum civitatis” se veu capî perché i zeneixi n’an avvardòu a seu lengua e i catalaen scí; inti “Frettoeli” se parla de meistri boin e grammi, de scrïtoî, de viägi, de cobbie averte e serrae, da Maria a de Ròcchi.